Focus

Sobirans que s'imposen en actius vitals

Els fons públics d'inversió més importants del món prenen posicions a Occident en àrees clau com ara deute país, infraestructures, immobiliària i energia.Catalunya figura entre les economies d'interès per a les seves operacions

Quan les inversions prenen posicions en el capital privat, la influència pot ser determinant
El 28% del deute dels EUA en mans de no residents (42%) el té la Xina
L'economia catalana és molt llaminera per a la inversió estrangera
En el terreny de
les finances, Europa ha perdut el comandament
Són operacions a llarg termini, que tenen objectius econòmics clars i rigorosos

Els fons sobi­rans amb més poder econòmic del món avan­cen i pre­nen posi­ci­ons sense fer gaire soroll. Des de fa poc més de cinc anys, estan rea­lit­zant impor­tants inver­si­ons en sec­tors que son pilars fona­men­tals de l'eco­no­mia occi­den­tal. “Si tens capa­ci­tat econòmica, el moment de fer bons nego­cis és quan hi ha crisi”, apunta Ramon Alfonso, pro­fes­sor de finan­ces inter­na­ci­o­nals a l'escola de nego­cis EADA de Bar­ce­lona i titu­lar del des­patx d'inversió GAR Invest­ment Advi­sors EAFI, també amb seu a la capi­tal cata­lana.

El cor de les inver­si­ons es con­cen­tra, fins ara, en el deute de diver­sos països euro­peus i dels Estats Units, en els sec­tors energètic, immo­bi­li­ari, d'infra­es­truc­tu­res i també en els recur­sos natu­rals, però avan­cen amb velo­ci­tat de cre­uer cap a ter­renys com ara el tec­nològic i l'ali­men­tari. Altres ope­ra­ci­ons, sobre­tot dels fons sobi­rans dels països del Golf, des­ti­na­des a millo­rar la imatge de país, esta­blir con­tac­tes per impul­sar nous nego­cis o sim­ple­ment a donar suport als que ja es tenen en marxa es cana­lit­zen a través del fut­bol.

Dis­gus­tar l'inver­sor.

“Sense cap mena de dubte, aques­tes inver­si­ons estan ator­gant als fons sobi­rans amb més liqui­di­tat del món, sobre­tot als pro­ce­dents dels països del Pròxim Ori­ent i de la Xina, una posició pre­fe­rent a l'hora d'esta­blir nego­ci­a­ci­ons polítiques i econòmiques futu­res”, asse­gura Alfonso, “perquè ni els Estats Units ni Europa vol­dran dis­gus­tar-los i posar en perill el finançament que reben d'ells”. Alfonso apunta que “el 42% del deute dels Estats Units està actu­al­ment en mans de no resi­dents i, d'aquest per­cen­tatge, el 28% el té la Xina”. Tenint en compte això, unit amb el fet que “els Estats Units gene­ren el 14% del PIB mun­dial i la Xina el 12%, la posició nego­ci­a­dora es decanta d'una manera molt clara”, pun­tu­a­litza.

Un altre aspecte per tenir en compte són els règims polítics dels països emis­sors d'inver­si­ons, apunta el peri­o­dista i escrip­tor holandès Joris Luyen­dijk, autor del lli­bre Nedant entre tau­rons, que porta el sug­ge­ri­dor subtítol El meu viatge al món dels ban­quers, publi­cat per Empúries. Per a Luyen­dijk, “els països amb règims no democràtics, on les regles les esta­blei­xen les famílies gover­nants i les can­vien quan els convé, juguen amb avan­tatge davant les democràcies occi­den­tals”, asse­gu­rant que, en el ter­reny de les finan­ces, “Europa ha per­dut el coman­da­ment”.

Els actius sota gestió dels fons sobi­rans el 2014 van asso­lir un valor de fins a 7,1 bili­ons de dòlars, segons indica l'estudi rea­lit­zat per Esade, alhora que les inver­si­ons van fre­gar els 90.000 mili­ons de dòlars, cen­trant-se mol­tes d'elles en sec­tors com l'immo­bi­li­ari (21.000 mili­ons) i d'infra­es­truc­tu­res (20.000 mili­ons).

L'empresa pri­vada.

Tan­ma­teix, per Cirus Andreu, sots­di­rec­tor gene­ral de Banc Saba­dell, “la influència que els fons sobi­rans poden tenir en les futu­res deci­si­ons polítiques o econòmiques entre països a par­tir de l'adqui­sició de deute són bai­xes”. Per ell, on les inver­si­ons estran­ge­res tenen més poder de decisió “són en les empre­ses on hi tenen par­ti­ci­pació”. En aquests casos, asse­gura, “quan pre­nen posi­ci­ons en el capi­tal pri­vat, la influència pot ser deter­mi­nant”.

Si la crisi econòmica glo­bal va atreure inver­si­ons cap a Europa i els Estats Units, la recu­pe­ració econòmica ha incre­men­tat les ope­ra­ci­ons dels fons sobi­rans en actius euro­peus. Cata­lu­nya, que segons un estudi de l'EDI Markets publi­cat a prin­ci­pis de l'abril pas­sat al Finan­cial Times, va atreure inversió estran­gera per valor de 5.224 mili­ons d'euros durant el 2015 –una xifra que la va situar com la quarta regió d'Europa recep­tora d'inversió estran­gera–, és una de les eco­no­mies més lla­mi­ne­res, tant per als fons sobi­rans com per als inver­sors pri­vats, sobre­tot del Pròxim Ori­ent.

Ope­ra­ci­ons al país.

A Cata­lu­nya s'ha produït un bon nom­bre d'ope­ra­ci­ons on els fons sobi­rans han estat pro­ta­go­nis­tes. Gas Natu­ral Fenosa i Kuwait Invest­ment Aut­ho­rity (KIA) van tan­car l'octu­bre de l'any pas­sat l'acord d'ampli­ació de capi­tal per uns 490 mili­ons d'euros a Glo­bal Power Gene­ra­tion (GPG), a través del qual KIA pas­sava a con­tro­lar el 25% de la filial de la gasista cata­lana. L'ope­ració es va fer a través de Wren House Infras­truc­ture Mana­ge­ment, la ges­tora des del 2013 de tots els actius en infra­es­truc­tu­res de KIA. Un any abans, Qatar Invest­ment Aut­ho­rity (QIA), a través de la seva soci­e­tat immo­biliària Qatari Diar, pro­pietària des de mit­jans del 2013 de l'Hotel W de Bar­ce­lona –cone­gut com Hotel Vela, que va adqui­rir per 200 mili­ons d'euros– va entrar a l'acci­o­na­riat de la immo­biliària Colo­nial. Qatari Diar va com­prar el 3,8% de Colo­nial a mans de Gold­man Sachs per 20 mili­ons d'euros. Els fons sobi­rans dels països del golf Pèrsic tenen en Gold­man Sachs i JP Mor­gan les fir­mes de referència per ope­rar a Occi­dent.

“Les car­te­res actu­als d'aquests fons sobi­rans tenen una gran diver­si­fi­cació, però cal des­ta­car que són inver­si­ons a llarg ter­mini, amb objec­tius econòmics clars i que es duen a terme de manera extre­ma­da­ment rigo­rosa. No són inver­si­ons aleatòries ni espe­cu­la­ti­ves”, explica Alfonso. El crei­xe­ment expo­nen­cial d'aques­tes inver­si­ons fa que aquests països tin­guin presència en sec­tors clau de tots els con­ti­nents. Per a Alfonso, “aques­tes ope­ra­ci­ons con­ti­nu­a­ran, perquè la recu­pe­ració de l'eco­no­mia mun­dial és encara feble”.

Els diners pri­vats del Golf, amb forts lli­gams amb el poder, també han arri­bat fins al sec­tor agrícola de Lleida. Fa poc més de tres anys, Al Dahra Agri­cul­ture Com­pany, d'Abu Dhabi, va tan­car un acord amb el Grup Gaset de Lleida, líder del mer­cat en la pro­ducció i sub­mi­nis­tra­ment d'alfals a l'Estat espa­nyol, per crear con­jun­ta­ment Al Dahra Fagavi, una enti­tat que asse­gura el sub­mi­nis­tra­ment d'alfals d'alta qua­li­tat a l'emi­rat. Al Dahra, amb excel·lents con­ne­xi­ons amb el xeic Ham­dan Bin Zayed Al Nahyan d'Abu Dhabi, té gran­ges i plan­tes de pro­ducció als Estats Units, Europa, Àsia i Àfrica.

A Girona, la inversió la va pro­ta­go­nit­zar el príncep de Dubai Ham­dan bin Moham­med Al Mak­toum, gran afi­ci­o­nat a l'esport del para­cai­gu­disme, que va adqui­rir el 2013 l'Sky­dive d'Empu­ri­a­brava, per con­ver­tir-lo en refe­rent mun­dial d'aquest esport. Men­tre, a Tar­ra­gona, l'empresa pública d'Abu Dhabi DP World, un dels majors ope­ra­dors de ter­mi­nals marítimes del món, va com­prar el 2008 el 60% de les acci­ons de la ter­mi­nal de con­te­ni­dors del Port tar­ra­goní. Dos anys després, Qatari Diar –pro­pi­e­tat de QIA– va fer seu el port espor­tiu Port Tar­raco.

Bar­ce­lona.

A la capi­tal cata­lana, les ope­ra­ci­ons s'han cen­trat prin­ci­pal­ment en els hotels de luxe, com l'esmen­tat hotel W, però també el Mira­mar i La Flo­rida, pro­pi­e­tat del libanès El Khoury, o el Juan Car­los I i el Palau de Con­gres­sos, de l'empresa Bar­ce­lona Pro­jects, pre­si­dida pel príncep sau­dita Turki bin Nas­ser al Saud. Un altre hotel emblemàtic de la ciu­tat, l'antic Hotel Ritz –ara Hotel Palace Bar­ce­lona– va ser adqui­rit el 2011 pel mag­nat algerià Ali Had­dad, un dels nou homes més rics d'aquell país.

Formació i eficiència

“Els països del Pròxim Orient han aconseguit desenvolupar un model d'empresa pública que, majoritàriament, és capaç d'explotar els recursos d'una manera eficaç, eficient i raonablement honesta, en contraposició, per exemple, amb Veneçuela”, explica el professor Alfonso. Per a ell, la formació que han rebut els joves empresaris àrabs ha estat fonamental per a aquest gir en l'economia del país. Tots els que ara ocupen llocs destacats als governs dels seus països han freqüentat les millors escoles de negoci del món, però sobretot és el fet que “estan convençuts que han de crear riquesa pel bé del seu territori”.

La diplomàcia de les llotges

L'esport que mou més diners, dóna imatge i prestigi a escala global és el futbol i a Europa es troben tres dels clubs amb major valor del planeta, segons la llista Forbes del 2014: Real Madrid, FC Barcelona i Manchester United, en aquest ordre. Segons l'estudi sobre fons sobirans 2015 d'Esade, el Real Madrid té acords establerts amb el fons sobirà IPIC d'Abu Dhabi –per reformar i patrocinar l'estadi Santiago Bernabéu, que li suposa uns 86 milions de dòlars anuals– i amb el National Bank of Abu Dhabi (NBAD), l'entitat més important dels Emirats Àrabs Units (EAU), a través del qual aquesta és patrocinadora oficial del Real Madrid als Emirats.

La segona institució esportiva més valuosa a escala global, el FC Barcelona, està unida financerament a Qatar des del 2011, a través d'un contracte publicitari per a la seva samarreta, que primer va lluir la inscripció de Qatar Foundation per 30 milions per temporada i dos anys després, i per 36 milions a l'any, es va canviar per la de Qatar Airways, companyia propietat al 100% de QIA, el fons sobirà d'aquest estat àrab.

En la cursa per liderar el patrocini del futbol europeu, Dubai, a través de la companyia aèria Emirates -propietat dels fons sobirà Investment Corporation of Dubai (ICD)-, és el rei del futbol, en què inverteix cada any uns 167 milions de dòlars, repartits entre França (Paris Saint-Germain), Regne Unit (Arsenal), Itàlia (Milà AC), Portugal (Benfica), Alemanya (Hamburg), Grècia (Olympiacos)i l'Estat espanyol (Real Madrid), entre altres. Una altra companyia aèria, Etihat Airways, amb una vinculació indirecta però forta amb els fons sobirans d'Abu Dhabi, inverteix 61 milions a l'any en el patrocini de l'equip britànic Manchester City.

En conjunt, la despesa publicitària dels països del Golf en el futbol europeu representa una inversió anual de 205 milions de dòlars, unes xifres a través de les quals busquen posicionar-se internacionalment, un reconeixement amable d'una marca país i, paral·lelament, donar suport a les inversions que ja tenen en sectors més estratègics a Europa –energia, infraestructures, connexions aèries directes, etcètera–, a més de tenir les llotges obertes per a possibles negocis de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.