Si els dic que fa dies que no surto de casa és cert. Però també una mica mentida. Compta, sortir al balcó, com sortir de casa? Perquè ara hi sortim cada dia. Uns dies va ser per protestar contra les magarrufes del rei –escandalosa, per cert, aquesta campanya que li estan fent aprofitant el coronavirus–, però ara cada dia, a les vuit del vespre, hi sortim per agrair la feina dels sanitaris. Al meu entorn familiar hi ha uns quants metges i infermeres, algun d’ells ara confinat a casa amb símptomes de coronavirus. I al carrer on visc n’hi ha uns quants, també, de metges i infermeres. La veïna del costat, després de donar positiu, ara és a punt de sortir de la quarantena per tornar a anar a treballar. Es mereixen tots els aplaudiments. I que sortim al balcó cada dia. No havia vist mai tants veïns al balcó. Ni tanta solidaritat en l’ambient que es respira quan hi sortim. Hi ha un veí que posa música, reivindicativa i de batalla, mentre tots aplaudim. El virus ha servit també per fer veïnatge, perquè ens preguntem des dels balcons com estem. Per què no ho fèiem abans?, em pregunto.