Com que feia dies que em preguntava com estaven els presos polítics d’aquest país –Sánchez, Cuixart, Forcadell, Junqueras, Forn, Bassa, Romeva, Turull, i Rull– he intentat saber-ne alguna cosa. Estan confinats, com vostè i jo. En el seu cas, per partida doble. Perquè no són a casa seva, són en presó i ara, després d’haver començat a gaudir del famós article 100.2 i haver sortit alguns dies l’exterior, amb l’expectativa que això genera, han tornat a entrar per quedar-s’hi mentre duri aquest coi de virus. A les presons fan el que poden i més per rebaixar la tensió –més aparells de TV, més permisos per trucades, videotrucades per veure la família...– però és evident que allò que fins ara ja era dur, ara ho és més. He pogut saber de primera mà que estan bé, tot i que les seves famílies pateixen i es queixen. Que cap té el virus i que els qui estaven en quarantena ja no hi estan. Que duri poc. Tot plegat i la seva suspensió de permisos. Com que reben diaris, i un d’ells aquest, no m’estalviaré d’aprofitar aquest raconet –si és que el troben– per enviar-los una abraçada a distància. Meva i suposo que de vostès.