Mira que feia temps que em preguntava de què coi servia el telèfon fix. Primer, perquè si sonava no el sentíem mai perquè érem fora de casa tot el dia. I segon, perquè en les comptades ocasions que sonava i hi érem quan el despenjaves sempre era un o una teleoperadora que amablement (o no tant, tot sigui dit), i sempre en castellà, t’oferien canviar-te de companyia. I no el tornaves pas a penjar sempre que volies, eh, que la saben llarga. Per això havíem optat per no agafar-lo mai. Llegeixo, però, que amb el confinament les trucades de fix s’han disparat. I molt. A Vodafone han crescut del 134% i a Telefónica, del 60%. És ben estrany. Jo ho atribuïa a una certa franja d’edat, suposant que potser els agrada més el fix que el mòbil i que ara truquen més. Les companyies diuen que no, que el que passa és que en casos de crisi els abonats prefereixen trucar a enviar missatges per WhatsApp, i que prefereixen el fix, que no té problemes de cobertura. Caram. S’ho imaginen, que soni el fix i que no sigui una oferta per canviar de companyia ni una màquina que vol que responguis a una enquesta?