Opinió

Núria Pradas

Escriptora

En temps de coronavirus

He hagut d’acceptar la situació i buscar les meves estratègies per suportar-la

Al principi, quan tot es va parar, em vaig enfadar amb el món. M’ho vaig prendre de manera personal. Per què em passava això, A MI? El dilluns 9 de març m’acabaven d’entregar el premi Ramon Llull i davant meu s’obria un panorama engrescador. Recordo aquell dia com l’últim testimoni d’una vida feliç o, si més no, normal.

De mica en mica, amb el pas dels dies i a mesura que s’anava obrint davant dels nostres ulls astorats la magnitud de la tragèdia, vaig anar sortint del meu pobre i encongit infern personal i vaig anar aterrant en el malson col·lectiu en què vivim tots. I quan dic tots, no calen aclariments, vull dir tot el món. Les xifres diàries d’infectats, de morts, ens aclaparen. Cada dia busquem a les notícies de tots els mitjans aquella dada esperançadora que tant triga a arribar. El final del malson és llunyà i incert.

Soc una confinada en un món confinat. No podem fer altra cosa que tancar-nos a casa i esperar. Esperem que la infecció remeti, que els científics trobin la cura del mal. Fins i tot, esperem que els polítics sàpiguen fer la seva feina.

He hagut d’empassar-me la ràbia i la por. He hagut d’acceptar la situació i buscar les meves estratègies per suportar-la. El pas dels dies m’ha anat mostrant el que ara és essencial i el que no ho és, i ho he intentat resumir en tres punts: establir una rutina, no perdre el respecte personal cap a nosaltres mateixos i trobar l’espai propi de benestar.

No passar-se el dia al llit ni atracar la nevera cada quart d’hora, mantenir la higiene i desterrar el pijama i els xandalls són coses elementals, a les quals, tard o d’hora, s’hi arriba per pur esperit de supervivència.

Trobar els espais que converteixin aquests dies diferents en uns dies realment viscuts, plens i útils dependrà, em fa molt l’efecte, de com hàgim viscut els altres dies de la nostra vida, els dies normals, de quins refugis personals i íntims hàgim creat al llarg de la nostra existència.

En el meu cas, òbviament, el meu espai personal passa per la literatura, que és no solament la meva professió, sinó l’escenari d’incomptables hores felices i no tan felices, l’aprenentatge, la calma i la llibertat.

Ara per ara estic fent més de lectora que d’escriptora. Una de les primeres tasques que m’he imposat aquests dies ha estat ordenar la meva petita biblioteca. L’he reorganitzat. Jo, que no em sé desprendre de res, he eliminat alguns volums sobrers. He fet una llista de llibres que esperen torn per ser llegits i, sobretot, he repassat els volums de poesia.

Poesia! Sabeu que els poetes ja ho han dit tot? Sabeu que saben posar paraules als nostres pensaments, als sentiments? Fins i tot a aquells que amaguem? Els que no compartim? Quant de consol en els versos dels poetes que habiten les meves lleixes! “L’angoixa em tenalla, em pren en breus misteris d’inquietud i acreix les meves ànsies que, de vegades, s’alcen a tot vent”, escriu la Montserrat Abelló, una de les meves poetes preferides, a El cor de les paraules.

No digueu que no és un bon consol, una bona i sàvia companyia. I així, entre llibres i paraules, vaig passant els dies tot esperant despertar del malson. Cuidem-nos!!!

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.