El ministre israelià d’Afers Estrangers, Israel Katz, ha descartat aquest dijous la proposta de treva de 21 dies feta pels Estats Units i l’Estat francès. “No hi haurà alto el foc al nord en el nord. Continuarem lluitant contra l’organització terrorista Hezbol·là amb totes les nostres forces fins a la victòria i el retorn segur dels habitants del nord a les seves llars”, ha escrit el cap de la diplomàcia israeliana en un missatge publicat a les xarxes socials i recollit per Efe.

L’oficina del primer israelià, Benjamín Netanyahu, també semblaria descartar la proposta nord-americana i francesa. Ha dit que les notícies que asseguraven que havia donat el seu vistiplau a l’alto el foc temporal no era certa. “És una proposta franco-nord-americana, a la qual el primer ministre encara no ha respost”, diu la nota recollida també per Efe.

L’oficina de Netanyahu ha assegurat, en canvi, que “el primer ministre havia donat instruccions a les forces armades perquè continuïn lluitant amb tota la seva força”.

A més, en referència a l’enfrontament bèl·lic a la Franja de Gaza, arran del qual Hezbol·là va intensificar els seus atacs contra el nord d’Israel el 8 d’octubre, el comunicat reitera que Israelià només posarà fi a l’ofensiva “quan s’hagin assolit tots els objectius de la guerra.

El comunicat del primer ministre israelià i les declaracions del seu cap de la diplomàcia arriben hores després que la Casa Blanca hagués presentat una proposta temporal de treva de 21 dies i d’aplicació immediata entre Israel i Hezbol·là que permeti obrir negociacions per posar fi al conflicte. La proposta impulsada pels Estats Units i l’Estat francès compta amb el suport de la Unió Europea, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà, el Japó, Qatar, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Netanyahu probablement respondrà a la proposta de cessament temporal de les hostilitats durant la seva intervenció aquest divendres davant l’Assemblea General de les Nacions Unides que se celebra a Nova York, on ha arribat aquest dijous. S’espera també que al marge del debat el primer ministre israelià mantingui reunions amb diversos líders mundials.

D’acord amb les ordres del primer ministre, l’exèrcit israelià continua per quart dia consecutiu bombardejant el Líban, acarnissant-se especialment en el sud del país àrab en el marc de la major ofensiva bèl·lica llançada per Israel contra el país veí en dècades i que deixa ja més de 600 morts, almenys 1.800 ferits i desenes de milers de desplaçats.

L’Agència Nacional de Notícies libanesa (ANN) informa que durant la matinada i les primeres hores del matí d’aquest dijous avions de combat israelians han llançat una sèrie d’atacs aeris contra una desena de localitats de la vall de la Bekaa, un dels bastions del partit-milícia xiïta libanès. També els voltants de la ciutat de Hermel, al nord-est del país àrab, van ser objecte de diversos “atacs nocturns” i la localitat de Younine, a l’est, on els atacs aeris van matar almenys 23 sirians, segons ha denunciat el ministre de Transports libanès, Ali Hamieh.

El ministre també ha informat de diversos ferits en un atac israelià al pas fronterer de Matraba, que connecta Síria amb el Líban. L’exèrcit israelià ha confirmat el bombardeig amb l’argument que Hezbol·là el fa servir per transportar armes de Síria cap al Líban. El pas fronterer és utilitzat per nombroses famílies de desplaçats pels atacs israelians dels darrers dies al Líban. Milers de libanesos fugen a Beirut o passen a Síria, tot i que el país fa tretze anys que està en guerra, per escapar de les bombes israelianes. En concret intenten arribar a un lloc segur a les zones sirianes de Qusayr o Homs, segons informa l’Observatori Sirià de Drets Humans, una ONG amb seu en el Regne Unit que compta amb una àmplia xarxa de col·laboradors sobre el terreny.

El Líban, amb més de set milions d’habitants, acull el nombre més alt de refugiats sirians per càpita del món, amb prop d’un milió i mig, segons estimacions oficials. Tot i això, l’inici de la campanya massiva de bombardejos d’Israel contra el Líban ha provocat que, des de dilluns, almenys 10.000 persones hagin passat cap a Síria, un 70% de les quals són sirianes i la resta libaneses, segons dades de la Mitja Lluna Síria citades per l’ONU i recollides per Efe.