Sant Jordi. Tancats a casa com estem, avui la temptació és agafar el telèfon i fer com aquell nen de l’anunci d’Airtel que molts anys enrere trucava a tothom per dir allò d’“Hola, soy Edu. ¡Feliz Navidad!” (se’n recorden?) i començar a trucar Jordis un rere l’altre. Podria trucar als del diari (en Panyella, l’Alemany, en Molins, en Taulats, en Casas...), els que ja no hi són però com si hi fossin (com en Grau, en Martínez, en Nadal...) o agafar l’agenda i anar provant, com l’Edu. Podria trucar a en Creus de Sàpiens, a l’expresident Pujol, a l’Aroles de TV3, a en Basté, en Cabré, a en Ferré de Cossetània, en Juan de La Vanguardia, a en Roche, a l’exalcalde Hereu..., a algun Jordi que tinc a la família, a en Cuminal, en Puigneró, en Portabella... “Hola, soc en Xevi. Feliç Sant Jordi!”, els podria dir. I penjar, com l’Edu de l’anunci. He decidit no fer-ho i que entenguin que els felicito a tots –i als que m’he deixat– escrivint això. Però saben a qui voldria trucar de veritat per felicitar-los el sant? A en Turull, a en Cuixart (gràcies, per cert, pel missatge de l’altre dia) i a en Sànchez. Però no puc. Estan injustament tancats.