Opinió

Xevi Xirgo

confinats

La bicicleta

DIA 46

Em vaig comprar una bicicleta de muntanya, pocs mesos enrere. Com que tinc una fasciïtis plantar confinada al peu, que no se’n va i sembla que no se’n anirà, l’especialista em va dir que si volia fer esport, que provés o la natació o la bicicleta. Vaig provar la natació, però entre que soc matusser i que em vaig adonar que a la piscina en realitat nedaves i nedaves i no anaves enlloc, vaig desistir. I vaig provar això de la bici de muntanya. M’avança tothom, però jo vaig a la meva. He dit “vaig”? Volia dir “anava”. Perquè ara la bici és al garatge, endreçada fa 46 dies. Com que el garatge és petit i feia nosa, vaig comprar uns suports per penjar-la a la paret. Ara, cada cop que la veig, em fa pensar en els trofeus aquells dels caçadors. Aquelles peces de caça que a les pel·lícules i en restaurants de muntanya tenen penjats a la paret per obra i gràcia del caçador i, és clar, del taxidermista. És com si la bici hagués anat a cal taxidermista. Com un trofeu. El caçador diu: “Mira, un dia vaig caçar aquest senglar!” Jo miro la bici i dic: “Mira, un dia hi vaig anar!” Es veu que dissabte em deixaran despenjar-la!