Ho deia aquest diumenge la consellera Vergés en una entrevista: “És molt important la gestió emocional d’aquesta desescalada.” I tenia tota la raó del món. Perquè al meu voltant ja l’he sentida a uns quants, l’expressió “això ja està”. Com que ja sortim al carrer, i com que en tenim tantes ganes, correm el perill que sí, que ens pensem que això ja està. Per als qui s’ho pensin, és altament recomanable l’article que publicava, aquest diumenge, The Guardian i que reproduïa i traduïa eldiario.es sobre la pandèmia de la grip del 1918. La historiadora Nancy K. Bristow analitzava què va passar, un cop superada la primera onada de contagis i morts. Com ara –salvant les distàncies, és clar–, no hi havia vacuna i l’única mesura efectiva era la higiene i la distància social. Alguns territoris dels Estats Units (Seattle, per exemple) van optar per mantenir un confinament dur i van imposar l’ús de mascaretes; en d’altres (com ara a Filadèlfia), les autoritats no van resistir la pressió i van permetre ràpidament l’obertura de locals. S’ho imaginen, on hi va haver més contagis i més morts?