Què volen que els digui? Jo sem­pre havia entès que al mal temps, bona cara era una manera d’expres­sar el desig aquest que les adver­si­tats s’han d’afron­tar amb ale­gria. I que no calia que fos lite­ral. Que si, per exem­ple, venia una pandèmia d’algun coi de virus i t’havies de que­dar a casa con­fi­nat, t’ho aga­fes­sis amb ale­gria i en sabes­sis tro­bar la part posi­tiva. O que si, per exem­ple, venia el govern i un dia, pel que fos, pre­nia una decisió tan estra­nya i absurda com la de pro­hi­bir-te sor­tir al car­rer a fer esport en soli­tari, t’ho aga­fes­sis amb ale­gria i pen­ses­sis que has gua­nyat temps per a la lec­tura. Però em pen­sava que això del mal temps era una mena de metàfora, que no calia que plogués cada dia perquè el refrany fun­cionés. Per què coi ha de fer aquest temps? Els pri­mer dies estava bé, perquè deies allò que el mal temps aju­da­ria al con­fi­na­ment. Però cada dia? L’altre dia, fins i tot el meteoròleg de TV3 es dis­cul­pava, després d’haver anun­ciat la pre­visió. Per què no fa sol? (i no és cap metàfora, però ho podria ser). Em cansa, que plo­gui. O pot­ser és del con­fi­na­ment que n’estic tip?